Comments on EL CLUB DE LOS DOMINGOS: As time goes by

Nur. A mi el pas del temps no em preocupa, és nomé...

2010-02-01T06:15:35.957+01:00

Nur. A mi el pas del temps no em preocupa, és només que no vull que la vida passi sense aprofitar-la amb prou intensitat... coses meves!
Però si em vas veure dilluns tranquil·la i serena és perquè ho estic... i contenta (estaves present quan em van dir que potser se m'obria un nou camí per on transitar)... això no són més que reflexions, però no estic trist en absolut, tot el contrari!
Gràcies per preocupar-te i per les energies, que mai estan de més!
Una abraçada ben forta!

Jo no sé si hauria de ser així (si és bo o no), pe...

2010-01-31T22:33:45.246+01:00

Jo no sé si hauria de ser així (si és bo o no), però el cert és que cada cop més sovint m'amoina el pas del temps. És quan començo a comptar coses com... fa 25 anys que treballo, fa 15 anys que pago hipoteca, fa 14 anys que em vaig casar i tinc la sensació que tot això va passar ahir o abans d'ahir.

El cavall se m'ha desbocat i hi ha dies que una no sap com aturar-lo i assaborir moments gustosos que cal alentir ni que sigui mentalment.

I, ostres, jo et vaig veure dilluns molts tranquil·la i serena o almenys això em vas transmetre :)

També t'envio energies, moltes, per a la setmana que comença :)

Juana. Sí, sí, así ando yo, boquiabierta y tan con...

2010-01-31T20:22:58.928+01:00

Juana. Sí, sí, así ando yo, boquiabierta y tan contenta, ¡mira por dónde! Gracias por pasarte por aquí.

" .... tanto "futuro" como "pa...

2010-01-31T19:37:29.470+01:00

" .... tanto "futuro" como "pasado" son trampas inventadas para que nos entretengamos y no miremos alrededor, que es donde está la vida, esperando a ver qué hacemos con ella...."

Esta es mi experiencia, la Vida está alrededor, esperando a ser mirada, es fascinante .... boquiabierta me quedé.

Moltes gràcies, guapa :) De totes formes, la celeb...

2010-01-31T19:33:21.262+01:00

Moltes gràcies, guapa :) De totes formes, la celebració, quan hagi signat el contracte ;)

Una abraçada. I força.

Ferran. Doncs sí, domesticar-lo no sé si és posibl...

2010-01-31T17:17:59.681+01:00

Ferran. Doncs sí, domesticar-lo no sé si és posible, però cal que guiem el cavall de la vida nosaltres i no això que en diuen “destí”. Gràcies per l’energia que m’envies, m’ha dit un ocellet que ara en tens per donar i regalar… i que potser, després de tot, el sopar pendent l’haurem de fer a Berlín, que tampoc estaria malament! Enhorabona guapíssim, la sort és dels valents!

cumClavis. Últimamente me ha dado por sospechar que tanto “futuro” como “pasado” son trampas inventadas para que nos entretengamos y no miremos alrededor, que es donde está la vida, esperando a ver qué hacemos con ella. A veces a mí también me dejan muda estas cosas, no creas. Gracias por la visita, Manel.

Buena reflexión Francesca...no sé qué decir...fran...

2010-01-31T16:10:41.980+01:00

Buena reflexión Francesca...no sé qué decir...francamente, hace relativamente poco pasé de tener toda una vida por delante a tener toda una vida vivida por detrás…y me he quedado como mudo a cosas como las que tan bien expresas en este post.

Per mi, el temps és com un cavall que cal domestic...

2010-01-31T11:08:20.572+01:00

Per mi, el temps és com un cavall que cal domesticar; si se'l deixa córrer sol, se t'escapa de les mans i això no pot ser!

Pel que fa als desitjos, més que no assolir-los per no "frustar-nos" amb la seva perdició, optaria per anar-los "actualitzant". Vull dir que, assolit un desig, tinguem-ne un altre, i un altre, i un altre... Ells ens fan caminar endavant!

Energia per la nova setmana, Francesca, i una abraçada.